Entre les conclusions de la jornada sobre repte demogràfic celebrada a Suera destaquen el paper de la dona en l’àmbit rural i la importància de la igualtat per a fixar població al territori, que està directament lligada a l’existència de bons serveis

El president de la Diputació, José Martí, enarbora la bandera de la ruralitat afirmant de manera rotunda «sí, senyor, sóc de poble, i amb molta honra». Així de contundent es va mostrar divendres passat a Suera en l’obertura de la jornada ‘Castelló enfront del repte demogràfic’ organitzada per la pròpia Diputació i la Fundació Valenciana d’Estudis Avançats, on va posar de manifest que la Diputació afronta «amb optimisme» la lluita contra la despoblació perquè «entenem que hi ha partit i val la pena jugar-ho».

En similars termes es va pronunciar el diputat de Desenvolupament Rural, Santi Pérez, qui va posar de manifest la importància de la dona en el dia a dia de la vida als pobles. També es va referir ala digitalització com a eina correctora dels desequilibris existents entre l’àmbit urbà i el rural. Va ser en el transcurs d’una taula de debat sobre igualtat i digitalització.

Dona i ruralitat

En aquest context, la secretària general de la Coordinadora Pagesa del País Valencià, Mireia Vidal, agricultora en una pedania de la zona Utiel, va assenyalar que en l’àmbit rural les dones «són les que més sofreixen i les que cuiden», afegint que «si no hi ha igualtat ens anem del poble» i que «si la dona es va, es va la família».

Considera que «perquè les dones i els joves es queden als pobles és imprescindible corregir el desmantellament de serveis públics que s’ha produït durant anys i que les famílies puguen comptar amb bones carreteres, guarderies, col·legis o farmàcies».

Smart Village i fibra òptica

L’encarregat d’explicar les polítiques que impulsa la Diputació en matèria de noves tecnologies en les àrees d’interior va ser el cap del servei d’enginyeria de la institució, José Manuel Fabra, qui es va referir a la tecnologia smart que ha desenvolupat el seu departament per a donar servei als ajuntaments a través de la plataforma denominada Smart Village. Aquesta eina permet que els municipis realitzen una gestió telemàtica més racional i econòmica de l’aigua i l’enllumenat públic a partir de l’anàlisi de les dades que ofereixen els comptadors connectats a la plataforma.

Fabra va afegir que en paral·lel, la Diputació està desenvolupant el seu pla de transició digital, amb el qual pretén continuar fent passos per a aconseguir la connectivitat al nivell de fibra òptica en tots els municipis de la província.

Cooperativa de Viver

En el transcurs de la jornada sobre el repte demogràfic celebrada a Suera es van exposar diferents experiències desenvolupades amb èxit en el territori, com la protagonitzada per la Cooperativa de Viver, de la qual el seu director gerent, Fernando Marco, va explicar que es va constituir en 1990 amb 242 socis per a donar servei d’almàssera i avui és una empresa agroalimentària moderna i innovadora que compta amb 520 socis i 60 treballadors.

És la «la història d’una metaforfosi» que ha esdevingut en una estructura molt professionalitzada que va començar amb l’oli i ha sabut diversificar introduint fruits com a ametlles, nous, cireres, i hortalisses que es cultiven a contracicle a l’hivern perquè a l’estiu no són viables pel clima. També disposa de supermercat i gasolinera.

Marco va explicar que des de la cooperativa «gestionem el territori» i que «no cal tenir por de prendre decisions perquè sense error no hi ha evolució i amb un projecte, o encertem, o aprenem»

DOP Vins de Castelló

També va intervenir Juan Carlos Pavía, president de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Vins de Castelló, qui va reclamar el suport de les institucions per a l’obtenció del reconeixement com a Denominació d’Origen Protegida (DOP) en un termini d’al voltant d’any i mig, circumstància que permetrà, entre altres avantatges, vendre a millors preus.

Compra a domicili

En nom de Deliwell va intervenir el seu CEO, Pedro Vico, qui va relatar la història d’una empresa constituïda per joves universitaris que s’encarrega de gestionar i portar a domicili la compra setmanal a persones majors o amb dificultats de moviment que resideixen en pobles d’interior de la comarca de l’Alt Palància. Els clients realitzen la comanda per telèfon o Whatsapp i cada dijous reben la seua compra a domicili. Els productes s’adquireixen de comerços o productors del territori amb els mateixos preus que abonen els qui acudeixen a les botigues a retirar-los. Es tracta d’una experiència que compta amb 150 clients en 17 pobles i que en breu s’expandirà a la comarca de l’Alt Millars.

Castelló Ruta de Sabor

Castelló Ruta de Sabor també va ser protagonista en la jornada sobre repte demogràfic de Suera, fins on es va desplaçar la tècnica de Desenvolupament Rural de la Diputació, Lledó Novo, qui va exposar que és un projecte d’èxit perquè les empreses de l’àmbit rural «són les grans fixadores de població al territori», i que «per la qualitat dels seus productes col·laboren al fet que la província tinga una major projecció». En l’actualitat aglutina a 155 productors relacionats amb l’agricultura, la ramaderia, la pesca i la indústria agroalimentària. Un projecte que recentment ha entrat en una nova fase per la via del turisme gastronòmic.

Turisme actiu i esports

Una altra de les experiències narrades va ser la de Viunatura, empresa de turisme actiu i esports d’aventura que ofereix activitats amb les quals es poden descobrir racons insospitats de la Serra de Espadán, la singular orografia esculpida pel riu Millars, les valls i barrancs de l’Alcalatén o l’impressionant patrimoni històric i natural del Maestrat. Segons va detallar el seu gerent, Fernando Falomir, va tirar a caminar en 2012, «quan la crisi era més devastadora», després que els seus creadors hagueren perdut els seus llocs de treball en la indústria ceràmica.

La qualitat de l’aire

Va resultar molt destacada la intervenció de Javier Querol, premi Jaume I 2013 en Protecció del Medi Ambient, qui va posar en valor la qualitat de vida i de l’aire existent en les zones rurals d’interior en relació amb les àrees urbanes, malgrat el molt que s’ha avançat en els últims anys a les ciutats en matèria de reducció d’emissions, ja que segons va afirmar, en l’actualitat 35 cotxes emeten a l’atmosfera l’equivalent a un únic vehicle de 1996.