La Xarxa de Càtedres de Transformació del Model Econòmic, resultat de la col·laboració de la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic amb les cinc universitats públiques valencianes, ha celebrat l’acte de cloenda de les seues activitats en l’any 2022

En un seminari web realitzat aquest matí amb la participació dels directors de les Càtedres, s’han presentat les principals contribucions de les càtedres al canvi de model, a través de la recerca, difusió i elaboració de documentació. Les qüestions tractades han girat entorn de temes interrelacionats entre si, com ara l’economia circular, la mobilitat, el tractament de la informació i la digitalització, la innovació social o la sostenibilitat.

La secretària autonòmica de Model Econòmic i Finançament, María José Mira, ha inaugurat la sessió agraint el treball de les cinc càtedres, assenyalant que són «un actiu essencial per a l’impuls de la transformació del model econòmic» i «clau per als qui prenem decisions polítiques». Mira ha afegit que els fons europeus «són una oportunitat històrica per als canvis que requereix el nostre futur econòmic i per a ajudar-nos a aconseguir el model verd, digital i inclusiu al qual aspirem». 

A continuació, Xavier Molina, director de la Càtedra de Transformació del Model Econòmic de la Universitat Jaume I i coordinador de la Xarxa, ha donat pas a cadascuna de les intervencions. El primer a participar ha sigut Francesc Hernández, director de la Càtedra de la Universitat de València, qui ha incidit en la necessitat de «portar a la pràctica» l’economia circular, lluitant contra l’immobilisme i potenciant la col·laboració público-privada. En aquest marc, ha destacat la realització de tres estudis d’investigació i la participació de la Càtedra en nombroses jornades i tallers al llarg de l’any, així com la seua tasca en la sol·licitud coordinada de projectes europeus per a ajuntaments, entre altres temes.

A continuació, i a través d’un vídeo, Paloma Taltavull, directora de la Càtedra de la Universitat d’Alacant, ha subratllat la participació del seu equip d’investigadors experts de la UA, juntament amb altres de l’UJI i de la UV, en dos grups de recerca. El primer s’ocupa de l’anàlisi de les cadenes d’aprovisionament global i les relacions amb les nostres empreses exportadores, i el segon, sobre l’anàlisi de l’entorn urbà de la Comunitat Valenciana. En aquest sentit, Taltavull ha explicat que el primer grup «ha perfeccionat el seu índex de vulnerabilitat de les cadenes d’aprovisionament, segmentat per sectors econòmics i empresarials, aportant respostes a l’empresa i l’administració». Quant al segon, s’està aconseguint «mostrar els patrons de mobilitat de la població, no només dins de la Comunitat, sinó també dels que arriben ací, i quines són les seues raons».

Seguidament, el director de la Càtedra de la Universitat Politècnica de València, José Manuel Bernabéu, ha recordat que el seu treball s’ha centrat en l’anàlisi del nivell de digitalització empresarial de la Comunitat, la relació entre aquesta i els resultats econòmics i l’anàlisi de l’impacte potencial dels espais de dades al teixit productiu. Així, entre altres conclusions ha destacat que la Comunitat se situa en cinquena posició quant al percentatge d’empreses que empren dades massives i lidera amb Andalusia l’ús de la tecnologia IoT. Així mateix, ha subratllat que en 2021 «només el 10,34% dels ocupats van teletreballar durant més d’un 30% de la seua jornada laboral, la meitat que la mitjana nacional, superior al 20%».

En el seu torn, José Antonio Belso, codirector de la Càtedra de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, ha posat l’accent en les activitats de major rellevància del treball del seu equip, centrat d’una banda en l’estudi de la retenció del talent i el coneixement en el territori, així com en el projecte «Call 2 Market INGENIUMH». En el primer eix, s’ha estudiat enguany la situació laboral dels doctors per la UMH i a través de l’anàlisi de 284 perfils s’ha conclòs entre altres coses que més del 35% «treballen en altres regions, quan abans de 2019 no arribava al 20%, i a més, el 20% del total ha marxat a l’estranger». Quant a INGENIUMH, es tracta d’una plataforma que recopila tota l’oferta de coneixement i tecnològica desenvolupada a la UMH, que s’adreça tant a investigadors com a empreses de l’entorn.

En últim lloc, Xavier Molina, director de la Càtedra de l’UJI, ha repassat els treballs de recerca realitzats per la Càtedra en 2022, començant per l’actualització permanent de l’estudi sobre l’evolució del clúster ceràmic que es va presentar l’any anterior i en què es reflecteixen les tendències a la concentració empresarial a la creixent atracció de capital forà. Així mateix, ha explicat que en un estudi sobre l’efecte de les estratègies verdes al sector tauleller de Castelló «s’han detectat diverses vies per  a aconseguir avantatge competitiu», i s’ha referit a un altre informe sobre l’evolució tecnològica del clúster ceràmic. Molina ha explicat que s’han comptabilitzat 400 assistents a actes de la Càtedra durant l’any, entre altres dades.

Finalment, en la cloenda de l’acte, el subdirector general de Model Econòmic de la Generalitat Valenciana, Julio Andrade, ha destacat «el bon funcionament de les cinc càtedres i la seua creixent importància» i ha convidat els directors a «continuar treballant en aquesta línia i en temes que estan molt alineats amb els objectius de la Unió Europea en la línia del canvi de model».