Les universitats valencianes atrauen prop de 6.400 estudiants a través de programes de mobilitat, que generen un impacte de 21,2 milions de renda
Les universitats públiques valencianes i la seua activitat associada generen 2.715 milions d’euros de renda en la Comunitat Valenciana i 49.726 llocs de treball, la qual cosa suposa el 2,2% del PIB i el 2,4% de l’ocupació valencians, segons revela el cinqué informe Las contribuciones socioeconómicas de las universidades públicas valencianas, elaborat per l’equip investigador de l’Ivie, per encàrrec de les cinc universitats públiques valencianes. Segons les dades de l’estudi, presentat hui, el sistema universitari públic valencià (SUPV) retorna a la societat, a través de la recaptació fiscal addicional generada pels seus titulats, 3,1 euros per cada euro que les administracions públiques destinen al seu funcionament. Enfront dels 933 milions anuals en transferències corrents públiques que rep el SUPV, els seus titulats i titulades aporten 2.901 milions d’euros més en impostos dels quals hagueren generat si no tingueren eixos estudis universitaris, atés que tenen més ocupació i obtenen majors ingressos.
A l’acte de presentació de l’estudi, celebrat a València, en la sala d’actes de la Conselleria d’Educació, Universitats i Ocupació, han assistit el conseller José Antonio Rovira; el vicerector d’Economia i Infraestructures de la Universitat de València, Justo Herrera Gómez; el rector de la Universitat Politècnica de València, Jose E. Capilla; la rectora de la Universitat d’Alacant, Amparo Navarro; el vicerector de Planificació Econòmica i Estratègica de la Universitat Jaume I, Modesto Fabra; i el rector de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, Juan José Ruiz Martínez. Per part seua, José Manuel Pastor, investigador de l’Ivie i director de l’informe, ha detallat els principals resultats.
Les cinc universitats que formen el SUVP (Universitat d’Alacant, Universitat Jaume I de Castelló, Universitat Miguel Hernández, Universitat Politècnica de València i Universitat de València) van concentrar el 78,2% dels estudiants de grau, el 44,9% dels de màster, el 93,5% de la producció científica i el 100% de les patents nacionals obtingudes pel total d’universitats situades a la regió durant el curs 2022-2023. En conjunt, les universitats públiques formen al 70,4% d’estudiants de grau i màster de la regió. No obstant això, malgrat eixe percentatge majoritari, les institucions públiques han perdut pes en l’agregat, enfront de les universitats privades. La matrícula de grau en el SUPV s’ha contret un 22,2% des del curs 2010-2011, mentre que el sistema privat ha incrementat un 113,5% el seu alumnat en eixe període. En el cas dels màsters, s’ha produït un important augment de la demanda en tots dos casos. Les persones que es matriculen en un màster en una universitat pública valenciana han augmentat un 48,6% en el període analitzat, un creixement substancial però inferior al de les privades, que han passat de formar al 13,5% de l’alumnat d’aquesta mena d’estudi al 55,1%.
Per a atendre els seus estudiants i desenvolupar la seua labor investigadora, les universitats públiques valencianes compten amb 12 campus amb 60 centres, entre propis i adscrits, i un pressupost de 1.515 milions d’euros, en el curs 2022-2023. Eixa xifra suposa només un increment de l’1,8% respecte del pressupost del curs 2010-2011. El 62% dels ingressos procedeix de transferències corrents de l’Administració Pública, per a assumir el funcionament de les institucions, un altre 22% són transferències de capital, per a afrontar les noves inversions; i el 16% restant s’obté d’altres ingressos, entre els quals s’inclouen les matrícules que abona l’estudiantat.
En conjunt, les cinc institucions ofereixen 234 titulacions de grau, 339 màsters oficials i 139 programes de doctorat. En el període comprés en l’anàlisi s’ha experimentat un canvi en l’especialització formativa, ja que mentre el percentatge de matrícula en graus d’enginyeria i arquitectura s’ha retallat un -6,6% (-5,8% a nivell nacional), els estudiants que s’han decantat per Ciències de la Salut han augmentat un 6,4% (7,4% a Espanya). L’informe alerta, novament (perquè ja s’advertia en l’informe anterior de 2019), de la pèrdua d’estudiantat que es matricula en un grau o màster en les àrees STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques), malgrat la forta demanda del mercat de treball d’aquests titulats i titulades.
Els factors que determinen l’elecció d’una universitat han canviat en aquests anys. El criteri de proximitat ha perdut rellevància i la proliferació de les universitats privades ha impulsat la competència. Les institucions del SUPV han orientat la seua estratègia cap a l’atracció d’estudiantat amb alts expedients acadèmics i a fomentar l’exclusivitat de les titulacions. En el curs 2022-2023 una quarta part dels títols oferits pel SUPV són exclusius, és a dir, no els ofereix cap altra universitat. La major exclusivitat s’observa en les àrees d’enginyeria i arquitectura (32%), seguides d’humanitats (30,8%).
En l’estratègia per a atraure alumnat, destaca l’augment registrat en el nombre d’estudiants procedents de fora de la Comunitat Valenciana. Mentre en el curs 2010-2011 aquest alumnat era un 10,1% del total, el pes s’ha incrementat en 7,7 punts percentuals fins a suposar un 17,9% en 2022-2023. També els estudiants de màster procedents de fora de la regió han augmentat, des del 25,5% que representaven fa una dècada fins al 36,2% del curs 2022-2023.
Els programes de mobilitat, tant nacionals com internacionals (Erasmus +, SICUE Sistema d’Intercanvi entre Centres Universitaris d’Espanya i altres programes internacionals), han
influït molt positivament en l’atracció d’estudiantat no resident en la Comunitat. Quasi
6.000 estudiants de grau i 560 de màster d’altres regions o de l’estranger han arribat a una de les universitats del SUPV a través de programes de mobilitat en el curs 2022-2023. La despesa que realitzen a la regió té un important impacte econòmic, ja que suposen 21,2 milions d’euros en renda per a la Comunitat Valenciana i la creació de 610 ocupacions.
